Perfil Iñaki Gabilondo
Va néixer a Donostia en plena postguerra, al 1942. Fill d’una família nombrosa i humil, va aconseguir graduar-se en Periodisme l’any 1963 a la Universidad de Navarra. Aquell mateix any ja va començar a treballar a la cadena COPE de Donostia i dos anys després començava a exercir com a professor de periodisme a la universitat foral. L’any 1968 va rebre una beca que li va permetre anar a estudiar un curs de ràdio, la seva gran passió, a París. En tornar de França li van oferir la direcció de Radio Popular (COPE) de Sant Sebastià. Poc després va passar a ser director de la cadena SER de Donostia i de 1971 a el 1978 va dirigir Radio Sevilla, també pertanyent a la cadena SER. A la capital andalusa va conèixer la que seria la seva dona, Lola Carretero. El 1978 va traslladar-se a Madrid per presentar el programa informatiu Hora 25, del qual serà també director, a Ràdio Madrid (SER). Dos anys després ja era cap d’informatius de la ràdio madrilenya però duraria poc. Al gener de 1981 va passar a ser director d’informatius de Televisión Española. Va viure, doncs, un dels moments més delicats de la democràcia espanyola, l’intetnt de cop d’Estat de Tejero, dins de la televisió pública. Al maig del mateix 1981 seria cessat per, segons el govern de Calvo-Sotelo, difondre unes informacions falses sobre l’atur.
Abans de tornar a la cadena SER el 1983, va acceptar l’oferta de Grupo 16 per fer-se càrrec d’un nou projecte de ràdio i televisió. Mentrestant no va parar de rebre ofertes de part de TVE i la televisió pública basca. Al febrer del 1983, però, ja tornava a ser a la cadena SER de Madrid presentant l’informatiu matinal Aquí la SER. Durant tres anys va saltar per diversos programes d’audiència notable com Matinal SER o Pido la palabra. El 22 de setembre de 1986 començava el que seria el seu programa estrella: Hoy por hoy. Gabilondo dirigirà aquest programa durant quasi dos dècades mantenint-lo líder a tot Espanya des de 1995, després de superar al “rival” Protagonistas, portat per Luís del Olmo.
Mentre dirigia Hoy por hoy va fer petites incursions a la televisió. A Televisión Española va portar un programa d’entrevistes, Gente de primera, entre el 1993 i el 1994, i va repetir fórmula de programa amb Entrevista con., també a TVE. Consolidat com a gran entrevistador, la cadena privada Telecinco va contractar-lo perquè dirigís un programa, també d’entrevistes, a la seva cadena.
El 2005 deixa el seu programa a la cadena SER per incorporar-se a Cuatro, un nou canal generalista fundat pel grup PRISA, com a presentador del telenotícies del vespre. Quan Cuatro és comprat per Mediaset Gabilondo desapareix del canal. S’incorpora llavors a CNN+ que tancarà pocs mesos més tard per donar pas a un canal de reality show de 24 hores. Des de llavors Iñaki Gabilondo s’ha retirat relativament de la vida periodística tot i que segueix col·laborant a el diari El País i a la cadena SER amb un videoblog diari.
Iñaki Gabilondo sempre ha estat acusat, sobretot des de la dreta espanyola, de tenir simpaties amb el PSOE i ell no ho ha negat. De totes maneres sempre ha mantingut les distàncies necessàries i poca gent li retreu el seu rigor periodístic. Ha rebut, al llarg de la seva trajectòria professional, diversos premis. Entre ells: 5 premis Ondas, Premio de Periodismo de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (1999), el premi al millor treball radiofònic atorgat pel Club Internacional de Prensa (2002) i el premi Protagonistas de Comunicación (2005). També va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1998.
El fin de una época (Editorial Barril&Barral) , és el seu últim llibre, que versa sobre l’exercici del periodisme. Però Iñaki Gabilondo també ha publicat Verdades como puños i Testigo de la historia (Editorial Aguilar). El primer és un repàs mordaç sobre l’actualitat política de l’any 2009 i el segon un recull de les millors entrevistes que ha fet al llarg de la seva trajectòria.